🍁🍂MARATÓ DELS ROURES🍁🍂

Com cada, any m’intento quadrar el calendari d’aquella manera improvitzada que la majoria fem, però sempre amb la idea de tancar la temporada de Trail amb la “meva” cursa, la cursa que més sento, la que organitza el meu club Alliberadrenalina; La Marxa dels Roures.23157050_1538681442885944_5845936804838662876_o

Aquest any hi hauria grans novetats, i es que a part de la Roures Extrem, la clàssica, l Express i el Canicross hi hauria la Marató amb un circuit molt exigent amb un recorregut preciós per admirar de ben aprop la tardor de la zona de Montblanc i l’Espluga de Francolí. Aquesta cursa seria la que formaria part de la Copa Catalana de resistència de la Feec, i l’Extrem passaria a formar part de la de Ultraresistència.

descarga

Portava tres setmanes força neguitosa per la cursa, volia que sortís bé i sabia que no era una marató fàcil, però l’havia de fer bé, almenys volia que així fos, per mi i per totes les persones que aquell dia hi serien. Sé que no he de demostrar res a ningú i menys als meus, però jo ho volia fer, volia guanyar aquesta cursa, perquè la sento meva, perquè els dies previs a ella, he estat marcant el circuit, fent els trofeus, repartint els dorsals, formo part d’ella, i volia tornar a formar part del palmarès .IMG_0289

La cursa va sortir a les 8h del matí, feia un temps perfecte, ni fred ni calor, s’estava molt 2017-11-05-PHOTO-00000481bé. Els primers 10 kilòmetres em vaig trobar molt bé. Quan vaig arribar al primer avituallament, a Masies, allí hi havia forces persones animant, entre ells el meu pare. Allí em vaig animar més del compte, i quan vam començar una de les pujades més dures: Matarucs, em vaig començar a notar que les cames no estaven del tot bé. Potser es que havia fet els primers 10 km massa ràpids i a les baixades havia apretat massa, però sabia que no estava bé.

Matarucs és una pujada que me la conec molt bé i em costa a nivell de cap, perquè sé com és i sembla que no arribes mai a dalt, així que vaig ser previsora i em vaig portar l’MP3 només per aquella pujada per escoltar tres o quatre cançons que em motiven. Després de Matarucs em va costar molt tornar a córrer, quan arribaven plans anava molt lenta com si ja portés molts kilòmetres, quan en realitat només en portava uns 15Km. Darrera portava una bona competidora la Giulia Portaluri, que tot i que no la veia, vaig pensar que m’atraparia per lo lenta que jo anava i em sentia.

Sabia que la baixada de Roc de Ponent estava aprop i la veritat es que tenia ganes de que arribés, perquè aquella baixada tant tècnica i espectacular m’agrada molt i potser m’ajudaria agafar aire i recuperar sensacions. La vaig voler baixant tan ràpid que quan vaig arribar abaix no tenia cames, i començava a tenir rampes als quàdriceps. Allí em va atrapar un amic, el Thomas, em va intentar animar de que el seguís, però ja veia que alguna cosa no anava bé.  Li vaig dir que tirés i allí la veritat es que em vaig desmotivar molt. Sabia que quedaven 10km per arribar al següent avituallament i poder veure al Jordi allí, però només de pensar en aquets kms i l’estona que m’hi podia estar se’m feia una muntanya, mai més ben dit. A partir d’allí hi havia el bosc mitològic que tot i que és un bosc preciós i admirable no vaig aixecar el cap del terra de lo malament que anava.. Vaig anar avançant com vaig poder, amb la idea de retirar-me tota l’estona, però no podia, havia d’arribar a Farena que era el següent punt fós com fós.

Els kms no passaven, i jo estava molt desanimada. Quan quedaven uns tres kms, vaig anar a saltar un tronc i en aquell moment, els quàdriceps i els isquios se’m  van enrampar. Vaig caure al terra amb les cames rígides i estirades, si les movia se m’enrampaven més. Dos i tres vegades em vaig intentar ficar de peu i “pum” tornava a caure…finalment vaig pensar “o t’aixeques o t’aixeques”, així que ho vaig fer cridant perquè em moria del dolor. Vaig començar a trotar i finalment a córrer com podia, poc a poc se’m va anar passant i vaig arribar com vaig poder a Farena amb la idea de retirar-me. La sorpresa va ser meva, quan em vaig trobar moltes careIMG_0304s conegudes, no només el Jordi, sinó que hi havia el meu germà, el meu pare, la Dolça i amics del món de Trail que em van animar moltíssim. IMG_0306Li vaig dir al Jordi que anava molt malament i que em volia retirar, com era d’esperar em va dir que ni se m’acudís, que jo podia amb això i més…. Així que no em va tocar cap més remei que seguir. Allí em va donar els pals i cap a Rojals.

La veritat es que em vaig començar a trobar a millor, i vaig arribar a Rojals amb força IMG_0303bona cara i amb ganes d’afrontar la última baixada fins a meta. Vaig agafar forces a l’últim avituallament, els meu pare, el meu germà i els demés que estaven per allí em van donar més ànims, estava molt millor que a Farena i fins i tot els hi vaig dir “estic molt millor eh”, però crec que no calia dir res se’m notava a la cara.IMG_0302

Vaig afrontar la última baixada d’uns 8kms amb tot tipus de trams endinsats enmig del bosc, forçà motivada i anant fent “sin pausa però sin prisa” fins que casi al final em vaig trobar amb el Sergi, que em va ajudar afrontar la última mini pujada i la última baixada fins arribar a la meta de Montblanc. Tenia moltes ganes d’arribar però en el fons pensava “després de lo que he passat ja en faria 20 més si fes falta”.

Al donar el tomb per arribar a meta que estava just al costat de les Muralles de Montblanc ja vaig veure que tenia tots els meus allí esperant. El meu pare, el meu germà, el Gerard, el Thomas, la Sílvia i el David aguantant la cinta deIMG_0299 guanyadora, gent del club i demés amics allí esperant-me… Així que l’alegria de traspassar la línia de meta i a més a més com a primera va ser molt gran.

MIL GRÀCIES a la meva gent… (família, amics, amics del trail…)

i MIL MÉS a:

RAIDLIGHT 

PUSH BARS

LA ROCA FORADADA 

I per fer possible Roures

KUPEKA  

C,E Alliberadrenalina

 

 

Anuncios

ZUMAIA: Campionat d’Espanya Individual i comunitats autònomes

Tornar a córrer amb la selecció catalana el campionat d’Espanya que es celebrava a Zumaia per mi ja era un premi, el fet de que em tornés a trucar el Fernando Rosa, va ser molt motivador en un moment clau de la temporada en el que pensava que estava fent una temporada fluixeta, ja que potser el calendari que havia escollit no era el millor, o simplement era casi calcat al de l’any passat, però al final el que estava fent eren curses que em van venint de gust, però notava que m’havia quedat una mica estancada tot i que ara a l’equador de la temporada arribaven curses molt interessants a nivell més nacional i internacional.

Sabia que era una cursa força corredora com m’agraden a mi, el problema es que era una marató, distancia a la que encara m’estic adaptant. N’he fet molt poques i la veritat es que encara em costen de gestionar, però la part positiva es que quan es tracta de fer un resultat no només individual el meu cap funciona diferent, i sabia que ho donaria tot. De fet després de córrer Zumaia i alguna que altre cursa així en “equip” m’he adonat que no em costa gens deixar-me la pell, em motiva això de córrer en equip i pensar que el meu resultat pot ser important per un grup, equip, selecció…etc.

trail-217

trail-99

A les meves ganes de córrer a Zumaia s’hi sumaven molts factors, la meva família també es desplaçava a veurem, vam omplir la furgo i au tots cap a Zumaia, també venien el David, la Silvia i el petit Magí, que em farien el seguiment de la cursa , i entre les noies que anàvem de selecció la majoria les coneixia. Quan em vaig trobar amb elles va ser molt fàcil connectar, i la veritat es que vam fer molt bon equip en tots els sentits. Cadascuna d’elles, totes molt diferents i d’un indret diferent de Catalunya, unes amb molta classe i molt de nivell, i altres unes lluitadores que sabia que ho donarien tot. I així va ser!! Totes amb maneres de córrer diferents, vam aconseguir quedar al calaix més alt!

Jo personalment vaig sortir molt còmode i a partir del km 2 o 3 ja em vaig col·locar entre les 7-8 primeres, la veritat es que em vaig trobar força bé, les pujades que eren corredores les pujava molt bé, els trams plans també, vaig sortir regulant força. El problema va ser que feia molta molta humitat (90%) i jo sóc de suar molt…. no sé si va ser aquest factor, però a partir del km20 vaig començar ja a tenir rampes. Per un moment vaig pensar que allí s’acabava tot, però no podia ser, una de nosaltres s’havia retirat per problemes físics, i només puntuàvem quatre, així que havia de lluitar fins el final si o si! Em feia ràbia perquè em sentia molt bé, però a la que apretava una mica m’apareixen rampes a diferents parts de cos. Així que en algun moment intentava córrer diferent per no notar-les. Va haver pujades que les havia de fer de costat, els que tenia al darrera deurien pensar que quina manera més rara de córrer i pujar, però era la única manera que em permetia mourem rapidet sense rampes.

trail-270

Quan arribaves als avituallaments, controls o pujades era impossible no motivar-te, la gent t’animava moltíssim, i a part als avituallaments sempre hi tenia algú dels meus. La gent d’allí ho viu d’una manera espectacular, i havia moments que inclús m’emocionava al sentir el meu nom de gent que no coneixia.

Al km 33 anava amb sisena posició, però portava una noia molt aprop, al km34 em va adelantar una altre noia que no l’havia vist pel darrera, allí ja vaig pensar que després d’ella m’adelantarien més, jo no podia córrer lo ràpid que volia per les rampes, però vaig centrar el cap i vaig dir per dins: “Ester, no et pot adelantar ningú més així que espavil!!!!”, i així va ser, hi havia pujades i moments que inclús tancava els ulls patint per les rampes i intentant pensar que vinga que no quedava res. Per fí arribàvem a Zumaia, però quedava un pujada que deu ni do…  Ho vaig donar tot i més en aquella pujada. La noia del darrera sempre molt aprop meu però vaig aconseguir treure-li una miqueta de distància. Però l’entrada del poble va ser molt agònica, al córrer per l’asfalt els bessons se’m començàvem a enrampar i la noia venia pel darrera, era impossible no veurela, em girava cada dos segons a veure si la veia tot i que em deien que tirés que no m’atrapava. Finalment vam entrar a la plaça on era emocionant veure la gent que hi havia, i ho vaig aconseguir, vaig acabar sense que m’atrapés, finalment en 7ena posició , i també 20170626_162209m’assabentava que una de les companyes, la Eli, havia quedat 1era, faltaven arribar les altres companyes de selecció que no van tardar massa, la Silvia 10ena i la Giulia 15ena, i ja ràpid ens van dir que havíem quedar primeres. Una alegria immensa!!!

19243157_10211781839875481_6755170020784054872_o

Agrair a tota la gent que aquell dia va estar pendent de la meva cursa, a les que creuen que em mereixia portar la camiseta de la Selecció Catalana, a la meva família que va venir tot el cap de setmana a Zumaia (pape, mame, Ignasi,Iñaki, Jordi i Dolça), sobretot a tu Jordi, sempre a tot arreu a mi donant-me un suport incondicional, a la Silvia, David i Magí, als amics que m’ajuden a entrenar i compartim tants moment; Gerard, Oscar, Andrea, Zalo, etc.., i els amics del món del Trail en general que no cal que anomeni perquè són molts!!! A la FEEC per confiar en mí un altre any, i a les companyes de selecció: Silvia, Sheila, Eli, i Giulia, sou un cracks!!!!

20170626_163200

Sempre gràcies al suport, de La Roca Foradada, Kupeka que em va fer un seguiment excel·lent, Raidligth pel seu material, Push Bars per la nutrició, Eassun, al meu club C.E Alliberadrenalina al Centre D’Osteopatia Marisa Gens, al meu míster Ramon Curto, al Jordi Gens… GRÀCIES!

Pròxima parada: Ehunmilak

P.D: Mirant aquest vídeo encara m’emociono una miqueta

Temporada 2017

Començo temporada amb moltes novetats i projectes que m’il·lusionen.

Després d’una pretemporada diferent, en la que em trobava de viatge a Chile on vaig anar a visitar la família començava els meus entrenaments després d’una temporada en la que havia acabat força fluixa a causa de la lesió al turmell.  Entrenar en un altre país, fora de casa, pot ser divertit, però també complicat, ja que no coneixes ben bé per on anar, si és perillós ,i és difícil trobar els llocs on fer entrenaments específics. Però tenia moltes ganes de ficar-me forta de nou!

20161215_160424_022_01.jpg
Parque de las Torres del Paine (Chile)

La meva família viu en una zona molt rural de Chile, on veure persones correns és un fet molt estrany (i més una noia), però sempre vam intentar que m’acompanyes algú ni que fós amb bicicleta.

Les novetats i projectes que m’esperaven aquest any eren molt diferents a les de l’any anterior, així que tot plegat em motivava molt a entrenar i a donar lo millor de mi.

Les novetats eren que tornava a córrer pel club on vaig començar i on tinc tots els amics del món del trail, el C.E Alliberadrenalina, però amb un canvi important, i es que correria amb el nom del club però tota vestida i patrocinada per la marca francesa Raidligth. Contentíssima de poder col·laborar amb la marca i de poder gaudir de material de tanta qualitat com el que tenen.

També contaria amb el patrocini de botiga La Roca Foradada, la botiga on des de sempre he comprat tot el material, nutrició i accessoris que necessito, també amb la col·laboració de la marca d’ulleres Eassun, i la marca de nutrició Push Bars que fa pocs dies m’ha confirmat la seva col·laboració i de la cual també estic molt contenta ja que m’agraden molt els seus productes.

Com a col·laboració a nivell mèdic conto amb el Centre d’Osteopatia de El Morell de la Marisa Gens  on em cuiden a nivell de fisioterapia, osteopatia i treball de força i excèntric amb el Jordi Gens.

A part de totes aquestes novetats, juntament amb altres corredors de la província començàvem a col·laborar amb la plataforma de Kupeka, en el que analitzem tot tipus de material del trail (roba, sabatilles…etc), i fem el que se’n diuen reviews del material que anem provant.

Al Gener just després de tornar de viatge, vam anar fer una cursa sobre la neu a FontRomeu, el dissabte vam fer una una cursa de 5K que vaig guanyar, i el diumenge

16174577_10211145164363283_4319077859234190572_n
Trail FontRomeu

vam fer una 20K molt dura en la que vaig poder aconseguir fer tercera, va ser una cursa increïble que com a pretemporada em va anar molt bé!

La primera cursa important de temporada va ser la Cameta Coixa, Campionat de Catalunya per equips, en el que vam participar com a club i vam quedar sisens, molt contents del resultat a nivell d’equip, i jo personalment molt contenta amb la tercera posició, ja que hi havia un alt nivell de corredores i vaig poder estar a l’altura de la cursa.

16831048_1220538157983999_131357981969725341_n
Cameta Coixa

El següent objectiu així més important va ser la Marató de Borriol, on després de perdrem al km20 quan anava entre les primeres no vaig saber tirar endavant, i 8kms més tard em vaig retirar. Després d’aquesta cursa em vaig desmotivar força i em va costar continuar els entrenaments com estava fent fins ara, ja que estava molt decepcionada amb mi  mateixa per no haver estat capaç de continuar quedés com quedés, però de tot s’aprèn i aquell dia vaig aprendre que les curses s’han d’acabar passi el passi (bé si no es tracta d’una lesió important).

cropped-0061-77243-1.jpg
Marató de Borriol

Al Maig tornava la Copa Catalana, Copa que tot i no tenir clar de fer aquest any vaig anar a la primera cursa a La Faiada (Pont de Suert), on vaig quedar en una segona posició, no vaig tenir les millors sensacions però no estic descontenta pel paper que vaig fer.

Aquestes han estat les tres curses més importants que he fet durant aquesta temporada, però no les úniques, he participat a bastantes més a nivell de Tarragona, en les que en totes m’he pogut emportar la victòria, però tot i així encara sense trobar unes bones sensacions: Cursa 4 Termes, La Portella, Un Tomb pel Montsant, Pont de Diable i Alforja.

18274682_1289280061109808_3399326655540365084_n
Cursa Pont de Diable
18119141_621402101381732_8476130171907871075_n
Un Tomb pel Montsant

Ara comença la segona part de la temporada, la part important, on tinc curses com la d’aquest diumenge 25 de Juny a Zumaia, on vaig convocada amb la Selecció Catalana a córrer el Campionat d’Espanya individual i de comunitats autònomes.

El 8-9 de Juliol me’n vaig a fer la Marató de la Ehunmilak, i l’agost la OCC de la UTMB, entre d’altres curses que faré entre mig encara per concretar. Així que espero tenir una bona segona part de la temporada, on intentaré donar tot el que pugui de mi i més!!!

Vull agrair a totes les persones que em motiven dia a dia, als meus companys d’equip d’Alliberadrenalina, a la botiga La Roca Foradada i a Kupeka, i a totes les persones que compartim moments a les muntanyes!

 

 

 

 

TEMPORADA 2016

No es surt endavant celebrant els èxits sinó superant els fracassos

En el meu segon any de Trail tenia molt clar què volia fer, i molt clar què no volia fer. Sabia que les distàncies de 20km  a 40km eren les que se’m donaven millor o si més no, disfrutava més. També sabia que havia d’entrenar amb cap; amb una sèrie de pautes, descansos, recuperacions adients, entrenos específics…etc, per això em feia falta un entrenador, així que el Ramon Curto ha estat el meu entrenador en aquesta temporada.

Des de el principi de temporada em vaig marcar dos objectius molt clars: Copa Catalaaaaaana de Curses de Muntanya i Circuit del Camp de Tarragona. Fins a meitat de te
mporada tot anava molt bé, havia guanyat gairebé totes les curses i anava líder als dos Circuits. Al juny per sorpresa, vaig ser seleccionada amb la selecció Catalana per anar als Campionats d’Espanya de Curses en línia individual i per
comunitats autònomes a Cercedilla (Madrid). Va ser una dosi de motivació molt gran. Vaig fer una 12ena posició i vam quedar primeres com a Comunitat Autònoma. Tot i que vaig anar seleccionada perquè hi havia hagut varies baixes, vaig fer un bon paper, i inclús la meva puntuació va ser important per proclamar-nos 13423868_1618243305156892_6891599876600775663_ncampiones.

A dos mesos d’acabar la temporada, i mentres estava corrents la cursa del Taga (Copa Catalana), en la que si acabava tal com anava ja era Campiona de la Copa, vaig caure en el tram del Puig Estela i el Taga, amb la mala sort que em vaig fer un esguinç de segon grau,_20160919_114308 tot plegat va ser molt dramàtic, jo volia continuar la cursa, però era impossible. Em vaig enfonsar molt en aquell moment, perquè sabia que m’havia fet molt de mal, i em faltaven dues curses  per completar els dos circuits en els que portava tot l’any competint, i tant una cursa com l’altre estaven en períodes de temps molt pròxims.

Van ser tres setmanes força dures, el meu cap volia però el meu turmell no acabava de funcionar. Vaig estar gairebé tres setmanes sense córrer, sabia que havia de fer bondat si volia córrer la última cursa de la Copa Catalana: Tivissa. El problema, es que és una de les curses més tècniques i rocosa que hi pot haver, així que no només tenia por de la baixa forma amb la que aniria a la cursa, sinó en com reaccionaria el meu turmell en aquell terreny. Vaig fer una segona posició molt patida, si faig memòria puc dir que una de les que 2016-10-10_15-28-46més he patit fins ara, fet que ja em va valdre per proclamar-me campiona de la Copa Catalana de Curses de Muntanya. Quan vaig arribar a la meta vaig ser conscient del valor que tenia aquella Copa i cursa per mi.

Acabada la Copa, ja només em faltava completar l’altre objectiu de la temporada, el circuit del Camp de Tarragona, però aquesta vegada tocava córrer a casa : la Marxa dels Roures. Cursa organitzada pel Club excursionista del cual hi formo part. Em coneixia bé el circuit i el seu terreny, així que sabia on podia aprofitar d’apretar i on havia de reservar, i a on s’exposava el meu turmell encara tocat. Vaig córrer amb el cap totalment, i era tanta la il·lusió per guanyar aquella cursa que em vaig oblidar del mal de turmell i vaig anar a per totes. Va ser
una cursa amb molta rivalitat, ja que els _20161103_084205-1-copiatres primeres anàvem molt juntes. Finalment vaig guanyar i vaig poder proclamar-me campiona del Circuit del Camp de Tarragona i tancar la meva segona temporada de Trail.

Volia agrair a l’equip per el que he corregut aquest any el Borges Traill i a tots els patrocinis que he rebut: BORGES, EASSUN, PH QUIROGEL i COREEVO.

També agrair a la Roca Foradada que durant tota la temporada m’ha ajudat i assessorat a l’hora d’escollir sabatilles, tèxtil i nutrició.

RESUM TEMPORADA:

  • Skyrace Montserrat: 1era classificada
  • Trail Ulldeter (Missionx3): 1era classificada
  • Trail Catllaràs (Missionx3): 3era classificada
  • Campionat de Catalalunya per equips : 5ena classificada, 2ons per equip
  • Campionat d’ Espanya Individual de curses en línea, i per comunitats autònomes: 12ena classificada, 1eres com a Selecció Catalana
  • Campiona Copa Catalana Curses de Muntanya:

-La Faiada: 1era classificada

-Escanyabocs: 1era classificada

-Tivissa: 2ona classificada

  • Campiona Circuit Camp de Tarragona :

-4 termes: 1era classificada

-La Portella: 2ona classificada

-Un Tomb pel Montsant: 1era classificada

-Vandekames: 1era classificada

-Marxa dels Roures. 1era classificada

Jpeg
Jpeg

Montserrat Skyrace

Afrontava la tercera cursa de la temporada a la Montserrat Skyrace, 25km amb  1500 de desnivell positiu. Fins ara la majoria de curses que havia fet eren dins del Camp de Tarragona, així que la idea d’anar a fer curses fora de terres tarragonines m’entusiasma molt.cropped-2016-03-06montserratskyrace-00631.jpg

A les 8 del matí es va donar el tret de sortida a la cursa des de Monistrol, on hi vam passar la nit sota les muntanyes de Montserrat.  Ja des de el començament, a pocs metres de la sortida em vaig col·locar primera fèmina, vaig intentar portar un ritme en el que em sentís còmoda i reservant forces perquè sabia que vindrien pujades amb força desnivell.  En els primers kilòmetres es va formar una mica de tap, fet que crec que em va anar bé, perquè em va ajudar a no augmentar el ritme per molt bé que em sentís. Va ser una cursa en la que vaig anar de menys a més, fet que anteriorment em costava molt i poques vegades passava. Durant el transcurs de la cursa no vaig veure cap noia, així que vaig disfrutar fent la meva cursa i gaudint del recorregut.
12819274_906556356127458_5571945209266026235_o

La canal de Sant Jeroni se’m va fer una mica dura, però sempre vaig anar pujant al mateix ritme, inclús atrapant a corredors que em trobava al davant. Una vegada arribada al cim de Sant Jeroni i veure que em trobava tant bé i amb forces , vaig decidir baixar a un bon ritme, i tot i les baixades tècniques que em vaig anar trobant les vaig disfrutar i afrontar de la millor manera. Cap al kilòmetre 22 arribant a Monistrol, em van començar a fer mal els isquiotibials fins al punt, que vaig haver de parar perquè no em deixaven córrer ni avançar. Així que vaig parar un moment, em vaig intentar ficar tranquil·la, em vaig prendre una sal, i vaig continuar encarant la baixada d’una manera progressiva fins que el dolor va desaparèixer. Finalment arribava a la meta amb un temps de 2:50h, millorant el temps de les primeres fèmines de les passades edicions  (des de que es va canviar recorregut) i amb un temps que no entrava dins les meves perspectives

Molt contenta, perquè em noto molt diferent a la temporada de l’any passat, més forta, i el que és important amb una mica més d’experiència. Per últim agrair al suport al meu equip Borges Trail, i a Borges, Eassun Spain, Ph-Quirogel i Coreevo

12798913_1568209033493653_8222084039740989940_n (1)

Campionat de Catalunya per equips

Amb moltes ganes, diumenge participava al primer campionat de Catalunya per equips, i fins i tot m’atreviria dir que era la primera cursa fora del Camp de Tarragona que corria amb tant de nivell. La idea de competir amb noies amb tant de nom  i amb tanta experiència com la que tenen em motivava molt, i així va ser.

A les 9.30 del matí es donava el tret de sortida des de el Castell de Miravet amb un ambient increïble. Vaig sortir confiada de que si corria amb una mica de cap ho podria fer bé, així DSC_0569que vaig sortir a un ritme en el que em sentia còmoda. A les primeres pujades que eren bastant corredores em vaig sentir molt bé, i vaig intentar portar el mateix ritme, sentia que aquell dia les cames anaven bé, i pocs kilòmetres després de la sortida em vaig col·locar tercera fèmina, però sempre tenint a la quarta i a la cinquena molt aprop.  Fins al kilòmetre 12’5 vam anar les tres molt juntes intercanviant-nos les posicions, però quan va començar la cronoescalada, la Silvia Leal (tercera classificada) es va escapar deixant-nos a mi i a la Paloma Lobera (quarta classificada)  enrere.  En la cronoescalada vaig tenir moments en els que em van faltar forces, però tot i així vaig decidir adelantar a la Paloma, però ella no es va quedar enrere i fins a dalt va seguir força aprop meu.12779192_870996049696340_2839238656831373026_o (1)

Quan va començar la baixada, força tècnica, és on vaig començar a frenar el ritme, i veure que no podia anar més ràpid del que volia, llavors va ser aquí on la Paloma em va tornar a adelantar i jo vaig tirar la tovallola, fet que més endavant em vaig arrepentir, ja que encara em quedaven forces, però bé cada cursa és una experiència nova, i d’aquesta he après molt.

Molt contenta de competir la meva primera cursa com a equip en conjunt, i viure l’ambient tots junts. No vam poder revalidar el títol de campions de Catalunya, però crec que hi ha coses que no estan recompensades amb títols així com el companyerisme i l’entrega de tot un equip, cadascú en les seves circumstàncies, tot i així sub-campions de Catalunya crec que és tot un mèrit amb el nivell que hi havia. Felicitar als meus companys que van fer tots una gran cursa, i als que no van poder venir donar-los les gràcies pels ànims que ens van transmetre. 12744546_1562254927422397_8155789564940254886_n

Gràcies també  al suport de Borges, Eassun Spain, Ph-Quirogel, Coreevo, , amb tot aquest suport és impossible no intentar millorar i donar-ho tot!

4 Termes-Circuit Camp de Tarragona

Primera cursa de la temporada afrontada amb molts nervis, avui m’estrenava com a Borges Trail, començava el circuit del Camp de Tarragona, i després de portar dos mesos entrenant d’una manera regular tenia ganes de saber quines eren les sensacions, i com estava realment. Però aquesta setmana venia d’un fort encostipat i tot i la victòria, les sensacions no han estat les millors.

Només sortir me col·locat com a primera fèmina i durant la cursa no n’he vist a cap més, tot i així anava amb por de no saber a quina distància tenia la segona classificada. Fins al kilòmetre 16 he anat  força bé, les pujades les he fet a un ritme molt constant i còmode, i als plans intentava portar un bon ritme. Però els887183_10208559690460538_7251762090065777879_o últims 8km m’ha faltat força, sobretot a les pujades corredores, però amb els ànims que et donaven els caminadors que t’anaves trobant al circuit la veritat es que m’ha ajudat molt.

Després de la última pujada i l’arribada a l’ermita i veure força gent animant, amics i companys d’equip, m’han fet agafar forces per afrontar la última baixada, tot i que m’ha costat ja que les cames estaven tocadetes.

Ara, amb moltes ganes de seguir treballant pensant que això només ha fet que començar!

Agrair al suport al meu equip Borges Trail, Borges, Eassun Spain, Ph-Quirogel Coreevo