ZUMAIA: Campionat d’Espanya Individual i comunitats autònomes

Tornar a córrer amb la selecció catalana el campionat d’Espanya que es celebrava a Zumaia per mi ja era un premi, el fet de que em tornés a trucar el Fernando Rosa, va ser molt motivador en un moment clau de la temporada en el que pensava que estava fent una temporada fluixeta, ja que potser el calendari que havia escollit no era el millor, o simplement era casi calcat al de l’any passat, però al final el que estava fent eren curses que em van venint de gust, però notava que m’havia quedat una mica estancada tot i que ara a l’equador de la temporada arribaven curses molt interessants a nivell més nacional i internacional.

Sabia que era una cursa força corredora com m’agraden a mi, el problema es que era una marató, distancia a la que encara m’estic adaptant. N’he fet molt poques i la veritat es que encara em costen de gestionar, però la part positiva es que quan es tracta de fer un resultat no només individual el meu cap funciona diferent, i sabia que ho donaria tot. De fet després de córrer Zumaia i alguna que altre cursa així en “equip” m’he adonat que no em costa gens deixar-me la pell, em motiva això de córrer en equip i pensar que el meu resultat pot ser important per un grup, equip, selecció…etc.

trail-217

trail-99

A les meves ganes de córrer a Zumaia s’hi sumaven molts factors, la meva família també es desplaçava a veurem, vam omplir la furgo i au tots cap a Zumaia, també venien el David, la Silvia i el petit Magí, que em farien el seguiment de la cursa , i entre les noies que anàvem de selecció la majoria les coneixia. Quan em vaig trobar amb elles va ser molt fàcil connectar, i la veritat es que vam fer molt bon equip en tots els sentits. Cadascuna d’elles, totes molt diferents i d’un indret diferent de Catalunya, unes amb molta classe i molt de nivell, i altres unes lluitadores que sabia que ho donarien tot. I així va ser!! Totes amb maneres de córrer diferents, vam aconseguir quedar al calaix més alt!

Jo personalment vaig sortir molt còmode i a partir del km 2 o 3 ja em vaig col·locar entre les 7-8 primeres, la veritat es que em vaig trobar força bé, les pujades que eren corredores les pujava molt bé, els trams plans també, vaig sortir regulant força. El problema va ser que feia molta molta humitat (90%) i jo sóc de suar molt…. no sé si va ser aquest factor, però a partir del km20 vaig començar ja a tenir rampes. Per un moment vaig pensar que allí s’acabava tot, però no podia ser, una de nosaltres s’havia retirat per problemes físics, i només puntuàvem quatre, així que havia de lluitar fins el final si o si! Em feia ràbia perquè em sentia molt bé, però a la que apretava una mica m’apareixen rampes a diferents parts de cos. Així que en algun moment intentava córrer diferent per no notar-les. Va haver pujades que les havia de fer de costat, els que tenia al darrera deurien pensar que quina manera més rara de córrer i pujar, però era la única manera que em permetia mourem rapidet sense rampes.

trail-270

Quan arribaves als avituallaments, controls o pujades era impossible no motivar-te, la gent t’animava moltíssim, i a part als avituallaments sempre hi tenia algú dels meus. La gent d’allí ho viu d’una manera espectacular, i havia moments que inclús m’emocionava al sentir el meu nom de gent que no coneixia.

Al km 33 anava amb sisena posició, però portava una noia molt aprop, al km34 em va adelantar una altre noia que no l’havia vist pel darrera, allí ja vaig pensar que després d’ella m’adelantarien més, jo no podia córrer lo ràpid que volia per les rampes, però vaig centrar el cap i vaig dir per dins: “Ester, no et pot adelantar ningú més així que espavil!!!!”, i així va ser, hi havia pujades i moments que inclús tancava els ulls patint per les rampes i intentant pensar que vinga que no quedava res. Per fí arribàvem a Zumaia, però quedava un pujada que deu ni do…  Ho vaig donar tot i més en aquella pujada. La noia del darrera sempre molt aprop meu però vaig aconseguir treure-li una miqueta de distància. Però l’entrada del poble va ser molt agònica, al córrer per l’asfalt els bessons se’m començàvem a enrampar i la noia venia pel darrera, era impossible no veurela, em girava cada dos segons a veure si la veia tot i que em deien que tirés que no m’atrapava. Finalment vam entrar a la plaça on era emocionant veure la gent que hi havia, i ho vaig aconseguir, vaig acabar sense que m’atrapés, finalment en 7ena posició , i també 20170626_162209m’assabentava que una de les companyes, la Eli, havia quedat 1era, faltaven arribar les altres companyes de selecció que no van tardar massa, la Silvia 10ena i la Giulia 15ena, i ja ràpid ens van dir que havíem quedar primeres. Una alegria immensa!!!

19243157_10211781839875481_6755170020784054872_o

Agrair a tota la gent que aquell dia va estar pendent de la meva cursa, a les que creuen que em mereixia portar la camiseta de la Selecció Catalana, a la meva família que va venir tot el cap de setmana a Zumaia (pape, mame, Ignasi,Iñaki, Jordi i Dolça), sobretot a tu Jordi, sempre a tot arreu a mi donant-me un suport incondicional, a la Silvia, David i Magí, als amics que m’ajuden a entrenar i compartim tants moment; Gerard, Oscar, Andrea, Zalo, etc.., i els amics del món del Trail en general que no cal que anomeni perquè són molts!!! A la FEEC per confiar en mí un altre any, i a les companyes de selecció: Silvia, Sheila, Eli, i Giulia, sou un cracks!!!!

20170626_163200

Sempre gràcies al suport, de La Roca Foradada, Kupeka que em va fer un seguiment excel·lent, Raidligth pel seu material, Push Bars per la nutrició, Eassun, al meu club C.E Alliberadrenalina al Centre D’Osteopatia Marisa Gens, al meu míster Ramon Curto, al Jordi Gens… GRÀCIES!

Pròxima parada: Ehunmilak

P.D: Mirant aquest vídeo encara m’emociono una miqueta

Anuncios

Temporada 2017

Començo temporada amb moltes novetats i projectes que m’il·lusionen.

Després d’una pretemporada diferent, en la que em trobava de viatge a Chile on vaig anar a visitar la família començava els meus entrenaments després d’una temporada en la que havia acabat força fluixa a causa de la lesió al turmell.  Entrenar en un altre país, fora de casa, pot ser divertit, però també complicat, ja que no coneixes ben bé per on anar, si és perillós ,i és difícil trobar els llocs on fer entrenaments específics. Però tenia moltes ganes de ficar-me forta de nou!

20161215_160424_022_01.jpg
Parque de las Torres del Paine (Chile)

La meva família viu en una zona molt rural de Chile, on veure persones correns és un fet molt estrany (i més una noia), però sempre vam intentar que m’acompanyes algú ni que fós amb bicicleta.

Les novetats i projectes que m’esperaven aquest any eren molt diferents a les de l’any anterior, així que tot plegat em motivava molt a entrenar i a donar lo millor de mi.

Les novetats eren que tornava a córrer pel club on vaig començar i on tinc tots els amics del món del trail, el C.E Alliberadrenalina, però amb un canvi important, i es que correria amb el nom del club però tota vestida i patrocinada per la marca francesa Raidligth. Contentíssima de poder col·laborar amb la marca i de poder gaudir de material de tanta qualitat com el que tenen.

També contaria amb el patrocini de botiga La Roca Foradada, la botiga on des de sempre he comprat tot el material, nutrició i accessoris que necessito, també amb la col·laboració de la marca d’ulleres Eassun, i la marca de nutrició Push Bars que fa pocs dies m’ha confirmat la seva col·laboració i de la cual també estic molt contenta ja que m’agraden molt els seus productes.

Com a col·laboració a nivell mèdic conto amb el Centre d’Osteopatia de El Morell de la Marisa Gens  on em cuiden a nivell de fisioterapia, osteopatia i treball de força i excèntric amb el Jordi Gens.

A part de totes aquestes novetats, juntament amb altres corredors de la província començàvem a col·laborar amb la plataforma de Kupeka, en el que analitzem tot tipus de material del trail (roba, sabatilles…etc), i fem el que se’n diuen reviews del material que anem provant.

Al Gener just després de tornar de viatge, vam anar fer una cursa sobre la neu a FontRomeu, el dissabte vam fer una una cursa de 5K que vaig guanyar, i el diumenge

16174577_10211145164363283_4319077859234190572_n
Trail FontRomeu

vam fer una 20K molt dura en la que vaig poder aconseguir fer tercera, va ser una cursa increïble que com a pretemporada em va anar molt bé!

La primera cursa important de temporada va ser la Cameta Coixa, Campionat de Catalunya per equips, en el que vam participar com a club i vam quedar sisens, molt contents del resultat a nivell d’equip, i jo personalment molt contenta amb la tercera posició, ja que hi havia un alt nivell de corredores i vaig poder estar a l’altura de la cursa.

16831048_1220538157983999_131357981969725341_n
Cameta Coixa

El següent objectiu així més important va ser la Marató de Borriol, on després de perdrem al km20 quan anava entre les primeres no vaig saber tirar endavant, i 8kms més tard em vaig retirar. Després d’aquesta cursa em vaig desmotivar força i em va costar continuar els entrenaments com estava fent fins ara, ja que estava molt decepcionada amb mi  mateixa per no haver estat capaç de continuar quedés com quedés, però de tot s’aprèn i aquell dia vaig aprendre que les curses s’han d’acabar passi el passi (bé si no es tracta d’una lesió important).

cropped-0061-77243-1.jpg
Marató de Borriol

Al Maig tornava la Copa Catalana, Copa que tot i no tenir clar de fer aquest any vaig anar a la primera cursa a La Faiada (Pont de Suert), on vaig quedar en una segona posició, no vaig tenir les millors sensacions però no estic descontenta pel paper que vaig fer.

Aquestes han estat les tres curses més importants que he fet durant aquesta temporada, però no les úniques, he participat a bastantes més a nivell de Tarragona, en les que en totes m’he pogut emportar la victòria, però tot i així encara sense trobar unes bones sensacions: Cursa 4 Termes, La Portella, Un Tomb pel Montsant, Pont de Diable i Alforja.

18274682_1289280061109808_3399326655540365084_n
Cursa Pont de Diable
18119141_621402101381732_8476130171907871075_n
Un Tomb pel Montsant

Ara comença la segona part de la temporada, la part important, on tinc curses com la d’aquest diumenge 25 de Juny a Zumaia, on vaig convocada amb la Selecció Catalana a córrer el Campionat d’Espanya individual i de comunitats autònomes.

El 8-9 de Juliol me’n vaig a fer la Marató de la Ehunmilak, i l’agost la OCC de la UTMB, entre d’altres curses que faré entre mig encara per concretar. Així que espero tenir una bona segona part de la temporada, on intentaré donar tot el que pugui de mi i més!!!

Vull agrair a totes les persones que em motiven dia a dia, als meus companys d’equip d’Alliberadrenalina, a la botiga La Roca Foradada i a Kupeka, i a totes les persones que compartim moments a les muntanyes!

 

 

 

 

TEMPORADA 2016

No es surt endavant celebrant els èxits sinó superant els fracassos

En el meu segon any de Trail tenia molt clar què volia fer, i molt clar què no volia fer. Sabia que les distàncies de 20km  a 40km eren les que se’m donaven millor o si més no, disfrutava més. També sabia que havia d’entrenar amb cap; amb una sèrie de pautes, descansos, recuperacions adients, entrenos específics…etc, per això em feia falta un entrenador, així que el Ramon Curto ha estat el meu entrenador en aquesta temporada.

Des de el principi de temporada em vaig marcar dos objectius molt clars: Copa Catalaaaaaana de Curses de Muntanya i Circuit del Camp de Tarragona. Fins a meitat de te
mporada tot anava molt bé, havia guanyat gairebé totes les curses i anava líder als dos Circuits. Al juny per sorpresa, vaig ser seleccionada amb la selecció Catalana per anar als Campionats d’Espanya de Curses en línia individual i per
comunitats autònomes a Cercedilla (Madrid). Va ser una dosi de motivació molt gran. Vaig fer una 12ena posició i vam quedar primeres com a Comunitat Autònoma. Tot i que vaig anar seleccionada perquè hi havia hagut varies baixes, vaig fer un bon paper, i inclús la meva puntuació va ser important per proclamar-nos 13423868_1618243305156892_6891599876600775663_ncampiones.

A dos mesos d’acabar la temporada, i mentres estava corrents la cursa del Taga (Copa Catalana), en la que si acabava tal com anava ja era Campiona de la Copa, vaig caure en el tram del Puig Estela i el Taga, amb la mala sort que em vaig fer un esguinç de segon grau,_20160919_114308 tot plegat va ser molt dramàtic, jo volia continuar la cursa, però era impossible. Em vaig enfonsar molt en aquell moment, perquè sabia que m’havia fet molt de mal, i em faltaven dues curses  per completar els dos circuits en els que portava tot l’any competint, i tant una cursa com l’altre estaven en períodes de temps molt pròxims.

Van ser tres setmanes força dures, el meu cap volia però el meu turmell no acabava de funcionar. Vaig estar gairebé tres setmanes sense córrer, sabia que havia de fer bondat si volia córrer la última cursa de la Copa Catalana: Tivissa. El problema, es que és una de les curses més tècniques i rocosa que hi pot haver, així que no només tenia por de la baixa forma amb la que aniria a la cursa, sinó en com reaccionaria el meu turmell en aquell terreny. Vaig fer una segona posició molt patida, si faig memòria puc dir que una de les que 2016-10-10_15-28-46més he patit fins ara, fet que ja em va valdre per proclamar-me campiona de la Copa Catalana de Curses de Muntanya. Quan vaig arribar a la meta vaig ser conscient del valor que tenia aquella Copa i cursa per mi.

Acabada la Copa, ja només em faltava completar l’altre objectiu de la temporada, el circuit del Camp de Tarragona, però aquesta vegada tocava córrer a casa : la Marxa dels Roures. Cursa organitzada pel Club excursionista del cual hi formo part. Em coneixia bé el circuit i el seu terreny, així que sabia on podia aprofitar d’apretar i on havia de reservar, i a on s’exposava el meu turmell encara tocat. Vaig córrer amb el cap totalment, i era tanta la il·lusió per guanyar aquella cursa que em vaig oblidar del mal de turmell i vaig anar a per totes. Va ser
una cursa amb molta rivalitat, ja que els _20161103_084205-1-copiatres primeres anàvem molt juntes. Finalment vaig guanyar i vaig poder proclamar-me campiona del Circuit del Camp de Tarragona i tancar la meva segona temporada de Trail.

Volia agrair a l’equip per el que he corregut aquest any el Borges Traill i a tots els patrocinis que he rebut: BORGES, EASSUN, PH QUIROGEL i COREEVO.

També agrair a la Roca Foradada que durant tota la temporada m’ha ajudat i assessorat a l’hora d’escollir sabatilles, tèxtil i nutrició.

RESUM TEMPORADA:

  • Skyrace Montserrat: 1era classificada
  • Trail Ulldeter (Missionx3): 1era classificada
  • Trail Catllaràs (Missionx3): 3era classificada
  • Campionat de Catalalunya per equips : 5ena classificada, 2ons per equip
  • Campionat d’ Espanya Individual de curses en línea, i per comunitats autònomes: 12ena classificada, 1eres com a Selecció Catalana
  • Campiona Copa Catalana Curses de Muntanya:

-La Faiada: 1era classificada

-Escanyabocs: 1era classificada

-Tivissa: 2ona classificada

  • Campiona Circuit Camp de Tarragona :

-4 termes: 1era classificada

-La Portella: 2ona classificada

-Un Tomb pel Montsant: 1era classificada

-Vandekames: 1era classificada

-Marxa dels Roures. 1era classificada

Jpeg
Jpeg

Montserrat Skyrace

Afrontava la tercera cursa de la temporada a la Montserrat Skyrace, 25km amb  1500 de desnivell positiu. Fins ara la majoria de curses que havia fet eren dins del Camp de Tarragona, així que la idea d’anar a fer curses fora de terres tarragonines m’entusiasma molt.cropped-2016-03-06montserratskyrace-00631.jpg

A les 8 del matí es va donar el tret de sortida a la cursa des de Monistrol, on hi vam passar la nit sota les muntanyes de Montserrat.  Ja des de el començament, a pocs metres de la sortida em vaig col·locar primera fèmina, vaig intentar portar un ritme en el que em sentís còmoda i reservant forces perquè sabia que vindrien pujades amb força desnivell.  En els primers kilòmetres es va formar una mica de tap, fet que crec que em va anar bé, perquè em va ajudar a no augmentar el ritme per molt bé que em sentís. Va ser una cursa en la que vaig anar de menys a més, fet que anteriorment em costava molt i poques vegades passava. Durant el transcurs de la cursa no vaig veure cap noia, així que vaig disfrutar fent la meva cursa i gaudint del recorregut.
12819274_906556356127458_5571945209266026235_o

La canal de Sant Jeroni se’m va fer una mica dura, però sempre vaig anar pujant al mateix ritme, inclús atrapant a corredors que em trobava al davant. Una vegada arribada al cim de Sant Jeroni i veure que em trobava tant bé i amb forces , vaig decidir baixar a un bon ritme, i tot i les baixades tècniques que em vaig anar trobant les vaig disfrutar i afrontar de la millor manera. Cap al kilòmetre 22 arribant a Monistrol, em van començar a fer mal els isquiotibials fins al punt, que vaig haver de parar perquè no em deixaven córrer ni avançar. Així que vaig parar un moment, em vaig intentar ficar tranquil·la, em vaig prendre una sal, i vaig continuar encarant la baixada d’una manera progressiva fins que el dolor va desaparèixer. Finalment arribava a la meta amb un temps de 2:50h, millorant el temps de les primeres fèmines de les passades edicions  (des de que es va canviar recorregut) i amb un temps que no entrava dins les meves perspectives

Molt contenta, perquè em noto molt diferent a la temporada de l’any passat, més forta, i el que és important amb una mica més d’experiència. Per últim agrair al suport al meu equip Borges Trail, i a Borges, Eassun Spain, Ph-Quirogel i Coreevo

12798913_1568209033493653_8222084039740989940_n (1)

Campionat de Catalunya per equips

Amb moltes ganes, diumenge participava al primer campionat de Catalunya per equips, i fins i tot m’atreviria dir que era la primera cursa fora del Camp de Tarragona que corria amb tant de nivell. La idea de competir amb noies amb tant de nom  i amb tanta experiència com la que tenen em motivava molt, i així va ser.

A les 9.30 del matí es donava el tret de sortida des de el Castell de Miravet amb un ambient increïble. Vaig sortir confiada de que si corria amb una mica de cap ho podria fer bé, així DSC_0569que vaig sortir a un ritme en el que em sentia còmoda. A les primeres pujades que eren bastant corredores em vaig sentir molt bé, i vaig intentar portar el mateix ritme, sentia que aquell dia les cames anaven bé, i pocs kilòmetres després de la sortida em vaig col·locar tercera fèmina, però sempre tenint a la quarta i a la cinquena molt aprop.  Fins al kilòmetre 12’5 vam anar les tres molt juntes intercanviant-nos les posicions, però quan va començar la cronoescalada, la Silvia Leal (tercera classificada) es va escapar deixant-nos a mi i a la Paloma Lobera (quarta classificada)  enrere.  En la cronoescalada vaig tenir moments en els que em van faltar forces, però tot i així vaig decidir adelantar a la Paloma, però ella no es va quedar enrere i fins a dalt va seguir força aprop meu.12779192_870996049696340_2839238656831373026_o (1)

Quan va començar la baixada, força tècnica, és on vaig començar a frenar el ritme, i veure que no podia anar més ràpid del que volia, llavors va ser aquí on la Paloma em va tornar a adelantar i jo vaig tirar la tovallola, fet que més endavant em vaig arrepentir, ja que encara em quedaven forces, però bé cada cursa és una experiència nova, i d’aquesta he après molt.

Molt contenta de competir la meva primera cursa com a equip en conjunt, i viure l’ambient tots junts. No vam poder revalidar el títol de campions de Catalunya, però crec que hi ha coses que no estan recompensades amb títols així com el companyerisme i l’entrega de tot un equip, cadascú en les seves circumstàncies, tot i així sub-campions de Catalunya crec que és tot un mèrit amb el nivell que hi havia. Felicitar als meus companys que van fer tots una gran cursa, i als que no van poder venir donar-los les gràcies pels ànims que ens van transmetre. 12744546_1562254927422397_8155789564940254886_n

Gràcies també  al suport de Borges, Eassun Spain, Ph-Quirogel, Coreevo, , amb tot aquest suport és impossible no intentar millorar i donar-ho tot!

4 Termes-Circuit Camp de Tarragona

Primera cursa de la temporada afrontada amb molts nervis, avui m’estrenava com a Borges Trail, començava el circuit del Camp de Tarragona, i després de portar dos mesos entrenant d’una manera regular tenia ganes de saber quines eren les sensacions, i com estava realment. Però aquesta setmana venia d’un fort encostipat i tot i la victòria, les sensacions no han estat les millors.

Només sortir me col·locat com a primera fèmina i durant la cursa no n’he vist a cap més, tot i així anava amb por de no saber a quina distància tenia la segona classificada. Fins al kilòmetre 16 he anat  força bé, les pujades les he fet a un ritme molt constant i còmode, i als plans intentava portar un bon ritme. Però els887183_10208559690460538_7251762090065777879_o últims 8km m’ha faltat força, sobretot a les pujades corredores, però amb els ànims que et donaven els caminadors que t’anaves trobant al circuit la veritat es que m’ha ajudat molt.

Després de la última pujada i l’arribada a l’ermita i veure força gent animant, amics i companys d’equip, m’han fet agafar forces per afrontar la última baixada, tot i que m’ha costat ja que les cames estaven tocadetes.

Ara, amb moltes ganes de seguir treballant pensant que això només ha fet que començar!

Agrair al suport al meu equip Borges Trail, Borges, Eassun Spain, Ph-Quirogel Coreevo

Half Trail Serra del Montsant

Sense organitzar-me massa quantes ni quines curses faria en aquests últims mesos, arribava la penúltima Trailseries de la temporada, la del Montsant. Sense saber si tinc la segona posició de la lliga assegurada, no vaig dubtar en cap moment en fer la Half Trail de 49’3km, deixant així  de puntuar a la lliga de 20k.

12031514_932314663488873_2919611209389060329_o (2)
Marató UTTGN
12029551_10207920440995653_4486796153355588168_o
Marató UTTGN

Un mes abans vaig fer la meva primera marató a la UTTGNA, una cursa amb poc desnivell i molt corredora com m’agraden a mi. Amb un bon resultat i unes bones sensacions vaig acabar primera noia i 8ena de la general.

15replamfortuny_066
Cursa de El Replà
IMG_20150920_130347
Cursa Hol.la Genís El Morell

Durant el mes de setembre vaig fer la cursa de 9.2km del Morell i la cursa de muntanya del Replà. Aquestes van ser curses que no vaig planificar i que anava fent sobre la marxa, així que tot i no ser un entrenament perquè anava amb el 100% del moment, m’ho vaig prendre com si ho fossin.

L’11 d’Octubre arribava una data senyalada en el calendari, ja que es feia la Cursa de Muntanya de Tivissa, i a més era el campionat de Catalunya de curses de Muntanya.  Però  fins una setmana abans de la data no vaig decidir apuntar-me, ja que tenia la sensació que els entrenaments que estava realitzant en les últimes setmanes no eren els adients per a participar-hi amb garanties. De fet aspectes com aquest són el que de cara la temporada que ve hauria d’intentar millorar, ja que crec que m’han influït negativament.

FB_IMG_1444679762331
Cursa Tivissa

Sabia que la cursa de Tivissa era una cursa força dura i molt tècnica, però no pensava que ho seria tant com realment va ser. Vaig afrontar la cursa amb molts nervis i quan portàvem menys de 5km em vaig perdre en un tram, i això em va provocar que per recuperar la posició hagués de córrer a un ritme molt més alt. Tot i així, em vaig recuperar, però a partir d’aquest moment, psicològicament el cap se’m va inundar de pensaments negatius, i vaig començar a pensar que no estava bé físicament, que els km’s no 2015.llargaavançaven, que quedava molta cursa per endavant, etc. Quan vaig arribar a dalt a les crestes dels Caus, un terreny molt tècnic en el que no podia córrer tot i ser pla, veia que no avançava com jo volia i els nervis van incrementar. Així que tot i anar segona fèmina en aquell moment, només pensava en que no estava gaudint gens i que d’aquella manera no volia continuar, així que després de crestejar aquell tram i trobar-me amb la tercera classificada vaig decidir retirar-me al km 10. Em vaig quedar una estona asseguda convençuda de la decisió que havia pres, però al veure com anaven les altres noies del darrera vaig començar a pensar que totes estaven patint igual que jo, així que des d’aquell instant vaig començar a dubtar de la decisió que havia pres uns minuts abans. Aquest mal regust va continuar persistint en la meva ment uns dies més, però posteriorment més tranquil·la, vaig començar a pensar que aquests pensaments negatius els havia de convertir en positius.

Tot i canviar el xip cap a positiu, encara vaig afrontar la setmana abans de la Half Trail Montsant amb molt de pessimisme i força desmotivada. Però arribant ja a dijous vaig començar a treure’m del cap el que havia passat  i  afrontar aquesta cursa amb moltes ganes. I així va ser, dissabte em vaig aixecar amb moltes ganes de córrer, però sobretot de gaudir de la cursa. Amb el poc temps que porto fent curses de muntanya, puc dir que cada una d’elles independentment de la distància vaig amb un cert temor pensant que pot passar qualsevol cosa, que són molts els factors que juguen en una cursa de muntanya.

A les 12:30 es donava el tret de sortida des de Cabacés,  el clima era perfecte, estava núvol i no feia calor. Així que amb moltes ganes i bastants nervis començava el que serien 49’3km amb 2.141 de desnivell positiu.

Els primers 15km em vaig saber regular molt bé. A més em vaig trobar un corredor amb el qual havia fet la cursa Vandekames i gairebé tota la cursa la vam fer junts. Així que durant els primers kilòmetres vam anar comentant de manera distesa diferents carreres i anècdotes. Anar amb aquest noi em va aportar molt en la carrera, ja que quan en alguna baixada i en pla intentava anar massa ràpida, ell em recordava que quedava molt i que calia reservar forces. Fins en aquell moment anava IMG-20151017-WA0027segona noia i primera anava l’Islandesa Anna Berglind acompanyada del seu marit, però poc abans del km 15 en una baixada vaig decidir arriscar-me i conseqüentment avançar-la, ja que jo baixava amb molta més velocitat que ella. Així que va ser a partir d’aquell moment on començava la meva cursa, em vaig col·locar la música i em vaig concentrar en fer kilòmetres sense estar pendent de res més, simplement de gaudir!

IMG-20151017-WA0021
Vilella Baixa
IMG-20151017-WA0020
Vilella Alta

Al km 17’5 arribàvem a la Vilella Baixa, i allí em vaig trobar amb el Jordi,
la Dolça i la Myriam, els quals em va fer molta il·lusió veure. Hi    havia força gent, així que em va servir per carregar més les piles i agafar ànims per encarar el que quedava de cursa. Sabia que a la Vilella Alta tornarien a ser-hi presents per animar, així que tots aquells kilòmetres que quedaven els feia amb més ganes, ja que sabia que mels tornaria a trobar.

En el Km 20 anava molt bé de cames i de cardio, però vaig començar a tenir problemes amb les lumbars, i aquest va persistir fins al final de la cursa.

Finalment vam arribar a Escaladei, tenia en ment que quan arribés allí ja només em quedaria la última pujada, la més dura, però que desprès ja quedaria poc per el final. En moltes curses estic molt pendent del rellotge i dels km’s, però en aquesta em vaig proposar no mirar-lo. A més quan vaig arribar al km 20 em vaig quedar sense bateria, i aquest fet em va anar molt bé, ja que a partir d’aquell moment vaig començar a guiar-me per el mapa del dorsal i això va fer que la cursa se’m fes més amena.

Abans d’arribar dalt de la Serra va venir un dels trams que més em va agradar, tot i no ser corredor, l’anomenat Grau de l’Escletxa. Aquest el vaig gaudir molt, ja que sabia que la segona i tercera classificada les portava lluny i em podia permetre anar tranquil·la gaudint així de les vistes .

Els 8km’s de la Serra Ma12028633_921498224564431_4637356980350815884_ojor que venien a continuació són els que se’m 12113283_744558638989317_5219133614970518707_ovan fer més
pesats, ja que vaig fer-los totalment sola i amb molta boira. A la meitat de la Serra em vaig trobar amb la meva amiga i companya d’equip, la Silvia, que estava fent de voluntària. Va ser una alegria veure-la allí enmig de la Serra, i em va ajudar molt a continuar.

Finalment va començar la baixada fins arribar a la Morera del Montsant, 12109844_744558675655980_4596972777534363901_oallí em vaig tornar a trobar al Jordi i a la Dolça, acompanyats d’una altra amiga i companya d’equip, la Núria. Tots tres es van ficar a córrer amb mi per la Morera donant-me ànims, i la veritat es que amb aquets ànims es més fàcil córrer. Ja només em quedaven 8km’s per arribar a meta, però van ser 8km’s que la veritat es que se’m va fer llargs i una mica pesats.  Em feia molt mal l’esquena i els isquios, però sobretot el que tenia era molta gana. En tota la cursa només vaig menjar una barreta i un plàtan i va ser insuficient. Però bé ja em quedava no res i això em feia tirar endavant. Sort que en aquest tram em vaig trobar molts corredors de la Long Trail i entre nosaltres ens vam donar ànims.

Finalment en la última baixada en la que entrava ja a Cornudella vaig 12143273_1045853738772405_6565578069341022592_ntornar a veure el Jordi i la Dolça allí esperant, i els últims 500 metres vaig anar amb ells corrent al costat. Entre forces aplaudiments  vaig entrar a la meta amb un temps de 5h 48min, 1era dona i 6ena de la general.

Vull agrair a totes les meves amistats i familiars que abans d’una cursa em desitgen sort i que quan les he acabat ja pregunten com anat, aquelles que m’han intentat animar quan les coses no m’han sortit com volia, i les que m’han fotut “canya” també, ja que també està bé que hi hagi algú que et faci veure les coses des de un altre punt de vista. També agrair als que m’escolten quan els explico les curses amb detalls, a les amistats que he fet en menys d’un any que m’he ficat de cap al trail running i em donen tants consells,  i  les que simplement estan sempre, que els importa un “pitu”  tot això del running però entenen que per tu si que és important.

Gràcies per la confiança i pels productes que ofereix la botiga La Roca Forada, com també pel gran assessorament a l’hora de comprar!

I per últim felicitar a tots els companys del C.E. Alliberadrenalina que van córrer les diverses distàncies, tant els que van acabar com els que no.

Sals: 226   

Beguda energètica: Rendiment – race  

Sabatilles: Hoka one one. Kailua

Mitjons: Salomon

Frontal: Led Senser Seo 5

Pròxima parada… La Marxa dels Roures 

 pIh-eAsE